El curs escolar que comença ha de ser, segons les previsions del Departament d’Ensenyament, l’últim amb cinc línies de P3 públiques a Caldes de Montbui. Després de dos cursos de moratòria, el que ve hi ha prevista la retallada de, com a mínim, dues línies, cosa que a la pràctica suposarà el tancament de l’escola El Calderí i la pèrdua de recursos en els altres dos centres públics, Montbui i El Farell.
Òbviament, el repte principal de la Plataforma Som Escola Pública per a aquest curs és fer tot el possible per evitar que això passi. I creiem que, malgrat la poca predisposició que el Govern ha demostrat en els darrers anys a apostar per l’educació pública, algunes coses han començat a canviar, sobretot a nivell local i, per tant, no volem ser derrotistes.
L’Ajuntament de Caldes de Montbui va aprovar per unanimitat en el Ple del febrer una moció impulsada des de Som Escola Pública amb l’objectiu de garantir la continuïtat de totes les línies de P3. S’hi defensava la idoneïtat de reduir la ràtio d’alumnes per aula com una mesura per millorar la qualitat educativa. La baixada de la natalitat ha de ser una oportunitat per apostar per l’escola pública i no una excusa per retallar més recursos. Establir, doncs, un límit de vint alumnes per aula és un primer pas en l’assoliment d’aquest objectiu.
Des de la Plataforma Som Escola Pública considerem que la unitat d’acció és condició indispensable per dur a bon port les reivindicacions que, en matèria educativa, fem com a poble. De manera que, si els grups municipals, els claustres dels centres, les AMPA i la ciutadania en general ens mostrem ferms en la defensa del que és just, a Caldes de Montbui no haurem de lamentar la pèrdua de recursos.
Aquesta unitat, que tenim la percepció que és molt possible, s’ha de concretar en dues demandes fonamentals: el manteniment de totes les línies d’educació infantil i, com a conseqüència evident, la construcció definitiva de l’edifici de l’Escola El Calderí.
Ens trobem en un moment d’incertesa a nivell polític, però també d’oportunitats. Més enllà de les ideologies i independentment del que passi més enllà de l’1 d’octubre, el que resulta inqüestionable és que qualsevol projecte comú que pretenem construir com a societat ha de començar per la base, i la base és el tracte que li donem a la nostra escola pública. Cap projecte present i futur no tindrà credibilitat si continua escatimant recursos als centres educatius.
Reivindicar el manteniment dels actuals recursos a Caldes és un punt de partida de mínims, i la construcció de l’edifici d’El Calderí, una qüestió de justícia. La qualitat educativa comença per la qualitat de les instal·lacions. Mantenir fins no se sap quan una escola d’infantil i primària en barracons és indecent.
Així, des de Som Escola Pública ens comprometem a fer la pressió que calgui i acompanyar els nostres representants municipals en totes les accions que siguin necessàries per assolir aquests objectius prioritaris.
Posarem molts deures al nostre ajuntament. No només per defensar les nostres escoles davant la Generalitat, sinó també perquè demostri el màxim afecte a aquells recursos educatius que són de la seva competència directa, com és el manteniment dels edificis (El Farell necessita una renovació urgent de part de instal·lació elèctrica, força obsoleta) i les escoles bressol municipals.
Som plenament conscients de l’esforç pressupostari que per a un consistori significa haver de fer front al manteniment de dues llars d’infants, i més tenint en compte l’abandó lamentable que l’educació 0-3 ha patit per part del Govern. En qualsevol cas, és un esforç necessari i molt valuós, que cal seguir assumint sense caure en la temptació d’estalviar-hi recursos. La Lluna i el Gegant del Pi són dos centres de la màxima qualitat, amb bones instal·lacions i professionals magnífiques, i cal que continuï sent així.
Se’ns presenten més reptes per davant, com recollir les necessitats dels instituts de secundària, en un moment d’increment de l’alumnat. Ara que la innovació s’està incorporant a primària com un valor d’enriquiment educatiu, cal veure com incardinar-la també a secundària, si té sentit fer-ho o si el que no té sentit és que, després de nou anys aprenent d’una manera, en el salt a l’institut l’alumnat es trobi amb una manera de fer del tot diferent.
Per últim, hem de seguir amb molta atenció el que podria arribar a ser un problema també a Caldes: la segregació escolar. El darrer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar a Catalunya, amb dades del curs 2013-2014, inclou el nostre municipi entre els que registren índexs de segregació significatius. La FaPaC ja ha alertat sobre la situació i, per tant, cal actuar amb decisió per tal d’eradicar una pràctica que impedeix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Aquest curs les beques menjador que atorga el Consell Comarcal han arribat una mica abans. Però la sequera continua: de 157 set beques, només dues cobreixen el cost total del dinar.
Parlant d’oportunitats. En tenim una: el PEC. El Projecte Educador de Caldes arriba a la seva recta final. Membres de Som Escola Pública hi hem participat en la majoria de sessions i, tot i congratular-nos d’aquest gran exercici ciutadà, animem els seus impulsors a trencar certes fronteres competencials que s’han establert en el debat i, per tant, a escoltar més un dels grans catalitzadors del que passa a les escoles, les AMPA, famílies del poble compromeses amb la millora del mapa educatiu públic de Caldes.
En fi, se’ns gira molta feina, però amb la implicació de tothom farem possible que els calderins i calderines puguem continuar enorgullint-nos del nostre patrimoni educatiu.
Som Escola Pública!
Deixa un comentari